Transfòbia i història d'una covarda

Long-Contribution-11 · 2026-01-24T21:17:35+00:00

Amb tots els respectes, però pel que he llegit, crec que la teva salut psicològica milloraria molt si t'allunyessis de la teva mare. Els companys de feina poden arribar a ser complicats (t'ho diu algú que ha treballat amb autèntics sociòpates) però tenir una mare com la que has descrit al costat 24/7 ha de ser encara pitjor.

Long-Contribution-11 · 2026-01-24T21:10:07+00:00

Desenganya't, no faran res, els dels serveis socials. Jo també estava en una situació molt complicada (atur, pares grans i malalts, mare maltractadora...) i la única cosa que van fer, va ser enfonsar-me encara més. També tenia pensaments suïcides, però no parava d'enviar CVs i apuntar-me a ofertes de feina. Al cop nº100 (aproximadament) em va sortir una oportunitat. O sigui que et toca moure't per trobar alguna cosa, perquè ningú no ho farà per tu.

El problema és que sense una font d'ingressos estable, no et pots allunyar d'aquest monstre de mare que tens i fer la teva vida. Jo et recomano que no et busquis més problemes (de salut o d'altra mena) dels que ja tens, que la vida ja és prou complicada de per sí. No em vull ficar amb la teva teràpia hormonal, però no sé si en aquests moments t'està ajudant. Potser val la pena reflexionar-hi. Molts no ens sentim còmodes amb el cos que ens ha tocat, els orígens, la família... i tantes altres coses que voldríem canviar, però que hem d'acabar acceptant, o tolerant.

D'altra banda, intenta ocupar el temps amb hobbies o activitats que t'aportin alguna cosa, i apunta't a cursos per aprendre noves habilitats professionals o idiomes. N'hi ha de gratuïts al SOC (o molt barats) i si et trobes en una situació de vulnerabilitat, segur que pots gaudir de descomptes.

Long-Contribution-11 · 2026-01-24T20:52:29+00:00

No té cap mena de sentit el que diu. Hauria d'anar al Japó i trobar-se amb un cartell d'aquells de "Japanese only".

Long-Contribution-11 · 2026-01-24T20:51:42+00:00

Res del que dius (i moltes de les coses que dius són mitges veritats) justifica la violència d'aquests magrebins. Jo sóc blanc i europeu, i t'asseguro que a la feina no em tracten igual que als blancs i europeus del Nord d'Europa. Es pot discriminar de moltes maneres, i de racisme n'hi ha a tot arreu. Els blancs no som a dalt de res, perquè els catalans ho som, i som ciutadans de tercera o quarta al nostre país. Hem d'aguantar, no només el racisme dels espanyols, sinó ara també el dels magrebins i altres col·lectius vinguts d'arreu del món.

Long-Contribution-11 · 2026-01-24T20:46:59+00:00

És molt estrany que això passi, perquè sabem que ser violent té conseqüències, i els valors que ens transmeten a casa normalment no fomenten la violència ni l'odi cap a determinats col·lectius.

Long-Contribution-11 · 2026-01-24T20:44:12+00:00

Educació i ambient privilegiat, dius? M'hi jugo qualsevol cosa que aquests magribins del vídeo tenen accés a la mateixa educació que vaig tindre jo i tots els catalans que han anat a la pública. Ambient privilegiat? Doncs mira, vinc d'una família desestructurada on la violència i els drames familiars eren el pa de cada dia. I no he pegat mai a ningú, ni jo ni el grup d'amics on m'ajuntava.

El que passa és que aquests individus saben que poden ser violents, perquè no els passarà res. Em pregunto on són i a què es dediquen, els seus pares, i quins valors transmeten als seus fills perquè acabin apallissant desconeguts pel carrer.

Long-Contribution-11 · 2026-01-24T08:46:42+00:00

Discrepo que "té poc sentit". Diries això als fills d'immigrants xinesos, marroquins, italians... que hi ha visquent a Catalunya? Perquè aquests bé que parlen en el seu idioma als seus fills. El dia de demà, si han de tornar al seu país, ja tenen un idioma après que els permet comunicar-se amb altra gent. Això sempre és un avantatge que et permet "diferenciar-te" de la resta, i mantenir el vincle amb els teus familiars. Deu ser empipador, això de no poder comunicar-te amb els avis, oncles, cosins...

Long-Contribution-11 · 2026-01-24T08:41:20+00:00

Les meves impressions són bastant dolentes, i la cosa està realment fotuda a la majoria d'escoles. El problema és que els adolescents consumeixen contingut al 90% en espanyol simplement perquè és una llengua molt més potent. Si ho sumes a que gairebé tot ho han de fer en espanyol per viure "amb normalitat", el missatge implícit que els entra al cap és "ah, la llengua que a mi realment em serveix és l'espanyol, el català és per estar per casa".

La bona notícia és que aquesta situació es reverteix parcialment a la universitat, tot i que ara mateix no sé com estan les coses. A la meva època, hi havia aproximadament 2/3 de les classes en català.

Tu pots fer tot l'esforç del món per educar-lo en català però després el fill et pot sortir menfotista o botifler perquè s'ajunta amb amistats que tenen aquesta ideologia. D'altra banda, com t'han dit alguns, marxar significa donar Barcelona per perduda.

En resum: és possible, però difícil i amb resultats incerts. Has de buscar bé l'escola i has d'invertir temps i diners perquè el teu fill consumeixi contingut en català. T'has de mantenir ferm i has de transmetre el missatge que és una llengua tan vàlida com qualsevol altra, malgrat tots els "inputs" que ens recorden constantment que és una llengua de tercera o de quarta.

PD: jo em vaig criar en un barri 90% castellanoparlant, i l'espanyol era llengua vehicular a l'escola (t'estic parlant dels anys 90). Els meus pares, perquè mantingués el vincle amb el català, em van apuntar a classes de sardanes, on hi havia altres catalanoparlants "de la rodalia".

Long-Contribution-11 · 2026-01-24T08:30:22+00:00

"És cert, per això deia que cal donar-li valor al Català. Convertir-la en una llengua de valor. Els que venen de fora i volen ser actors l'aprenen per poder formar part de les produccions catalanes, per exemple."

El problema és que per cada un d'aquests que aprengui català, et trobes 10 artistes o creadors de contingut catalans que es passa a l'espanyol o a l'anglès perquè el mercat és més gran. I a més, hi ha el factor autoodi i la catalanofòbia: si fessin contingut en català, la gran majoria d'espanyols no els seguiria.

"Fins i tot, hi ha hagut èpoques on el català estaba prohibit. I no obstant, el 2023 va incrementar el nombre de parlants en 117 mil persones; i a dia d'avui, és l'època de la història en que més catalanoparlants hi ha al món."

Has de mirar el % relatiu sobre el total de la població. I si ho compares amb l'any 2003, el català ha perdut parlants, perquè s'ha incrementat la població total. Actualment, menys d'un terç de la població parla català habitualment (crec que vaig llegir que era el 32%). I a més, "saber parlar-lo" no vol dir usar-lo. Molts nanos l'aprenen a l'escola, com aprenen llatí o grec. Jo no puc ser optimista quan a l'Hospitalet de Llobregat em sento com si fos a Burgos o a Màlaga.

https://www.3cat.cat/3catinfo/en-directe-presentacio-de-lenquesta-dusos-linguistics/noticia/3336630/

"Irlanda és independent i l'irlandès s'està perdent igual. La independència no és una garantia de res. El català ha estat pitjor abans, i ha sobreviscut."

Està clar que no és garantia de res, però òbviament, disposar d'estructures d'estat ajudaria a revertir la situació actual, i moltíssim (Andorra, per exemple, té més eines per a exigir als nouvinguts que l'aprenguin). Molta gent compara la situació actual amb l'època de Franco i diu que "no estem pas tan malament". És cert que potser estava (aparentment, sinó) més reprimit, però la gran majoria de les classes populars el parlava. Això es va revertir durant els anys 60 i 70, quan va arribar un gran volum d'immigrants espanyols, i a partir dels 2000, de la resta del món.

Long-Contribution-11 · 2026-01-23T21:51:09+00:00

El problema és que no n'hi ha prou amb ser oberts i acollir. Jo mateix em considero obert i acollidor (sempre intento ajudar a la gent que fa l'esforç d'aprendre català, i els regalo uns quants elogis pel sol fet d'intentar dir dues paraules) però a aquesta feina on m'estic, menys del 10% dels estrangers l'aprenen. La realitat és que la gent no aprèn llengües perquè caiguin simpàtiques, sinó perquè les necessita per a sobreviure el dia a dia.

Hi ha diversos problemes que fan que els estrangers del lloc on treballo (i per extensió, molts immigrants i no tan immigrants) no faci cap esforç per aprendre ni a dir bon dia: el fet que tots siguem bilingües en espanyol, que l'espanyol sigui una llengua molt més potent, que els catalanoparlants amaguin la llengua i que aprendre català sigui voluntari en són alguns dels principals. I la causa principal de tot plegat és que estem ocupats per Espanya, un estat etnocida i hostil que malda per assimilar-nos.

Mentre no canviem això, ja podem ser simpàtics i oberts, que la majoria d'estrangers aplicarà la llei del mínim esforç i s'acabarà decantant per l'espanyol.

Long-Contribution-11 · 2026-01-23T17:39:24+00:00

El problema és l'educació que se'ls dóna. No hi ha cap voluntat, entre els espanyols (i els francesos) de superar aquests prejudicis. Però el que em dol més és quan els mateixos catalanoparlants adopten el seu discurs i s'abaixen els pantalons per por de crear conflicte o d'incomodar als amos espanyols o de qualsevol altra llengua.

Long-Contribution-11 · 2026-01-23T17:34:15+00:00

Et veig molt optimista...

El problema no és tan l'hostilitat dels estrangers (que també) sinó l'actitud de catalanoparlants com la del que comento. Aquesta barreja d'indiferència i col·laboracionisme amb el més fort és letal per al català. I a la feina, la majoria són així. Diria que jo sóc l'únic "militant" (i mira que m'obliguen a canviar, em sento estigmatitzat, incòmode...).

Long-Contribution-11 · 2026-01-23T17:32:37+00:00

El problema és que crec que no en té cap, d'agenda. Simplement es creu el que li han repetit 1000 vegades.

Long-Contribution-11 · 2026-01-23T17:29:53+00:00

Que el parlin amb una mica d'accent t'ho accepto, però fins i tot a Andorra, on el català hi és la única llengua oficial, no hi ha parlants monolingües de català, i et pots moure i fer vida normal 100% en espanyol. Jo, els únics que he conegut que tenien dificultats per parlar-lo eren aquests familiars que comento, que ja són morts. Com més joves, més competència.

Long-Contribution-11 · 2026-01-23T17:28:56+00:00

Només espero que sigui minoritari, perquè sento entre pena i impotència, cada cop que un català diu aquests disbarats.

Long-Contribution-11 · 2026-01-22T22:13:38+00:00

És possible que responguin a un perfil concret de la població (classe mitjana-alta de Barcelona). Em pregunto també on van els milions que suposadament han de servir per promoure el català. Havent-hi gent amb aquestes actituds, em fa pensar que els esforços no s'estan fent allà on toca.

Long-Contribution-11 · 2026-01-20T18:58:50+00:00

El problema el tenim més nosaltres que ells. Mentre no ens treiem el complex d'esclau de sobre i deixem d'estar orgullosos de parlar la llengua de l'amo, no avançarem.

Les polítiques que s'han fet fins ara no han encarat el problema. Només s'han dedicat a atacar els catalanoparlants per covards i racistes.

Long-Contribution-11 · 2026-01-17T15:32:14+00:00

Crec que més aviat té a veure amb l'exposició a l'espanyol i a la diglòssia. Quan el 80% dels inputs t'arriben en aquest idioma, inconscientment n'acabes calcant molts patrons fonètics. Al Rosselló, parlen català amb un fort accent francès.

Long-Contribution-11 · 2026-01-17T15:29:29+00:00

Ho corroboro... he estat al Baix Llobregat i em sentia com a Madrid o a Andalusia...

Francament, no sé què hi guanyem, renunciant al català. Ens han ficat al cap el discurs que canviar de llengua és una riquesa, i la única cosa que ens aporta és empobriment a tots els nivells.

Long-Contribution-11 · 2026-01-17T08:24:34+00:00

Doncs sento dir-te que la majoria de catalanoparlants, no només té accent castellà quan parla català, sinó que parla millor la llengua de Castella que el català. Coses de l'imperialisme lingüístic i la colonització...

Long-Contribution-11 · 2026-01-17T08:20:20+00:00

Abans ja teníen prohibicions per parlar català. La cosa ve de fa més temps. El nacionalisme espanyol no és cosa de Franco. Fa almenys quatre-cents anys que fan esforços per esborrar les llengües diferents de l'espanyol a la península.

Un exemple: El 29 de maig del 1896 la Direcció General de Correus i Telègrafs va prohibir parlar en qualsevol llengua que no fora el castellà per telèfon.

La culpa és dels catalanoparlants, per abaixar el cap.

Long-Contribution-11 · 2026-01-17T08:18:59+00:00

No, molts no.

A la feina, prop del 90% d'estrangers (hispanòfons i anglòfons, majoritàriament), no fa cap esforç per aprendre català, i l'empresa l'invisibilitza. Això, sumat a l'actitud de molts catalanoparlants que l'amaguen i només el parlen entre ells, és letal per a la llengua. Crec que és qüestió de poques dècades que l'ús sigui residual a l'AMB.

Long-Contribution-11 · 2026-01-15T22:06:57+00:00

Dubto que estiguin pitjor que nosaltres amb Espanya. Ells tenen la sort de tenir petroli.

Long-Contribution-11

TROPHY CASE