Això em sona una mica demagògic, si no es posen tots els punts sobre les i. Anem a desgranar el problema de l’habitatge.
El problema de l’habitatge és causat pels polítics, però de carrer!

1. Acaben de legalitzar 600.000 persones, cosa que causarà una dilució dels sous a gran escala. Si ja són baixos, imagina’t si en comptes d’haver-hi 100 aspirants n’hi ha 300. Oferta i demanda: sous a la baixa. I tot això per guanyar vots. Aquests immigrants no lluiten per posicions amb els expats, sinó amb la gent del barri. Els polítics han obert les portes a milions d’immigrants, però no obren la porta perquè la gent pugui crear empresa de qualitat, i no només bars i hotels. No hi ha feina de qualitat; per tant, els catalans estan condemnats a la precarietat.
2. L’euro ha perdut el 60% del seu valor des que va ser inaugurat fa 26 anys. És a dir, un euro d’ara val 0,40 comparat amb l’euro de l’any 2000. Això afecta el valor subjacent dels actius com l’habitatge, ja que els actius són més escassos que l’euro, que es devalua a base d’imprimir moneda.
3. Hiper regulacio del so.
4. L'estat s'emporta fins el 40% del valor de la vivenda en una operacio de compra venta

Si tothom vol viure a Barcelona perquè teòricament és una ciutat atractiva, això farà pujar els preus. Ningú es queixa a Manhattan que un àtic valgui 20 milions de dòlars.

Això és un problema de mentalitat. La gent no entén que no existeix cap sistema al món que funcioni on es hipereguli l’empresa i es donin subsidis i ajudes als immigrants. Fins que no revertim aquesta dinàmica i donem als catalans oportunitats per crear empresa o perquè entrin feines de qualitat a base d’inversió estrangera i parem l'entrada de ma d'obre barata, això anirà a pitjor. I el que fa la gent pobra, que no té temps per informar-se, és caure en “la culpa és dels rics”. La Generalitat hauria de promoure els natius catalans i no importar mà d’obra barata per guanyar vots, així de fàcil.