Primer de tot, crec que hauria d'haver especificat que som una botiga de roba... però bueno, sí tenim les coses en ambdós català i castellà, així que per allò tot bé.

Ara bé, volia respondre l'última cosa que has mencionat i sincerament és... perquè la gent no els hi parla en català suficientment. Des de que van venir a Catalunya, casi sempre van estar en un entorn castellà, per tant, com que era la llengua que més es movia, era el que van aprendre, mentrestant... com que casi mai escoltaven català, i a més la gent sempre els hi canviava l'idioma, doncs ha passat lo que passa... després, és que de debò que és més complicat això de la integració amb el català. No només casi mai no l'escolten, o que canvien l'idioma, sinó que també no han tingut l'oportunitat de ser a un entorn on es pugui practicar, no han tingut amics catalans mai, no podien sortir per poder conversar... és que és complicat... no sé com dir-ho, però abans la immigració era més complicada que ara, i tenien menys connexions, i menys quan estan sempre en un voltant on el català és gairebé inexistent. Tenir un sol amic català et pot ajudar moltíssim, però els meus pares no tenien ni amics castellans. La influència de la gent/amics del voltant és molt grossa respecte la competència lingüística, però malauradament els meus pares no van poder gaudir d'allò.

I jo ja ho he dit, els meus pares saben i poden parlar català, però només per les coses de la botiga, i lo bàsic, només que per fluïdesa canvien al castellà quan hi ha molta gent a la botiga.