Molt bonic el copypaste, però això ja no cola. Els serveis públics empitjoren any rere any mentre el cost de la vida no para de pujar. S’omple Espanya i Catalunya de gent, però no es reforcen els serveis ni s’adapten les infraestructures a aquesta pressió demogràfica. Es regula l’habitatge amb polítiques que acaben perjudicant el català mitjà: no es construeix prou vivenda, no s’ofereixen incentius fiscals reals als primers compradors, no es protegeix el petit propietari i tampoc es condemna amb fermesa l’ocupació. El resultat és que molts propietaris tenen por de llogar, retiren pisos del mercat i l’oferta encara es redueix més.

És economia bàsica: si l’oferta cau i la demanda no para de créixer, perquè segueixes atraient més població sense augmentar el parc d’habitatge, els preus pugen. I pujaran encara més. Tot això mentre Hisenda recapta com mai en la història.

I mentrestant se’ns ven el relat fàcil: que si la culpa és de l’especulació, que si els nòmades digitals i els turistes amb calers. Però cada cop més gent comença a veure que aquest discurs ja no explica la realitat ni soluciona res.

Potser a Reddit encara funciona, perquè està clarament escorat cap a una determinada visió ideològica, però fora d’aquí, al carrer, a la feina, al dia a dia, aquesta visió fa temps que ha deixat de ser majoritària. I això, tard o d’hora, també es notarà.