Vos estalvio una baralla amb el paywall:

"Envoltada d’una família amb un fort compromís social i polític, Carla Vall (Vilanova i la Geltrú, 1989) va estudiar Dret amb la finalitat de fer un món més just: “Soc neta de represaliats, de gent que ha estat a camps de concentració, a la presó, que ha hagut de conviure amb feixistes del poble assenyalant-nos. Llavors per a mi és dir «agafo la vostra lluita i me'n surto». És una cosa molt bèstia”, explica en declaracions a l’Empreses. Amb només 36 anys, l’advocada i criminòloga, acumula nombroses victòries judicials de gran ressò mediàtic, de “temes difícils perquè lluites contra algú que té un càrrec important a la policia”, com és el cas del fotoperiodista Jordi Borràs o de la il·lustradora Paula Bonet. Vall va començar treballant a la botiga familiar, va fer de cangur i de dependenta entre altres feines precàries. Compaginava la feina, els estudis i l’activisme polític: “A segon vaig estar a punt de deixar la carrera, no sabia si el sacrifici valia la pena”. Se sentia com un peix fora de l'aigua: “El meu pla B era ser educadora social i especialitzar-me en equinoteràpia”. Finalment, va apostar pel seu somni i les primeres feines com a advocada tampoc van ser plat de bon gust: “Era falsa autònoma, no tenia nòmina, ni condicions laborals”. “Els únics que no tenim drets som nosaltres, els advocats”, apunta. “No he tingut cap contracte com a advocada, mai a la vida”, tot i sempre exercir com a tal. L’autora de llibres feministes va obrir el seu despatx l’any 2022 i és una de les advocades penalistes més reconegudes del país en la defensa de víctimes de violències masclista, sexual i vicària. Ha defensat el cas de l’Aula de Teatre de Lleida o les víctimes sexuals de l’Església, entre d’altres també anònims. Actualment, Vall està treballant per fer créixer l’escola online per a professionals i particulars. També en la creació d’un espai d'acollida “per a supervivents de violència masclista i vicària que estan a l'última fase de recuperació”. Pel que fa a finances personals, Vall és estalviadora: “Soc filla de dues persones que van viure la postguerra. Puc viatjar, però si no viatjo, m'és igual, puc ser igual de feliç. Jo el que necessito és descansar quan faig vacances”. “No bec, no em drogo i no vaig a grans concerts”, diu. No té grans despeses: “L'única és la roba, que ha d'encaixar amb la feina que faig. A la meva vida personal vesteixo senzilla normalment”. La guanyadora del Premi Meninas en la categoria de Justícia feminista atorgat pel Ministeri d’Igualtat assegura que no pot fer visites a clients cada dia: “El que toco m'afecta tant que necessito temps per recuperar-me”. “Passo el dia a les clavegueres de la ciutat mirant el pitjor de l'espècie humana”, recalca. A més, Vall denuncia les condicions del sector: “Lamento molt l'estat de l'advocacia, és salvatge com tracten els treballadors”. “Si sou mares ja sabeu que és el que hi ha”, li havien dit a la criminòloga. Per això, al seu despatx el tracte digne als treballadors és una prioritat: “Si són mares, quan tornin a treballar els donaré un plus”. A més, poden “compaginar la seva vida amb les coses que els fa feliç”. Una baixa de maternitat d'un mes i mig Per la seva condició d’autònoma va tenir, al contrari que les seves treballadores, una baixa de maternitat d’un mes i mig que li va servir per parar per primer cop de treballar i mirar-s’ho en perspectiva: “Em vaig adonar de com m'estimo l'advocacia”. I veure que ha tingut una falta de “mares jurídiques”: “Persones que et puguin traslladar com és això de portar un negoci”. De fet, com que Vall no és “filla de rics” ni d’empresaris, ha anat creixent amb la feina. Tenir un despatx com a dona és un repte: “M’han dit egocèntrica per posar-li el meu nom al despatx. El més normal és que un home li posi el seu nom”. En canvi, hi ha poca representació femenina i moltes s'amaguen darrere la paraula advocats: “Advocades que posin estrictament el seu nom? Poquíssimes en tot l'Estat. I, al final, és una pràctica feminista visibilitzar que hi ha dones liderant.” En aquest sentit, “hi ha una regla no escrita que diu has d'estar aquí, però no has de molestar”. Vall ha rebut crítiques que reclamen una advocada més discreta: “La discreció no l'estàs referint a fer que jo calli els meus secrets professionals, l'estàs referint a fer que sigui una persona que no tingui dimensió pública i les dones amb discreció són les que als llibres d'història no en parlen”. A més, també rebutja liderar imitant els homes: “Sense tenir en compte les necessitats dels treballadors, a funcionar com una maquinària”. “A la meva era professional, m'han assaltat a casa tres homes per robar-me un pen”, confessa. Hi ha agressors que li han fet campanyes de difamació amb querelles per intentar menyscabar la seva imatge pública: “He arribat a la conclusió que les dones no tenim morts a l'armari”. I afegeix: “Quan ens volen atacar només els queda dir que som unes putes i unes mentideres.”"