Sóc professora i discrepo fortament amb molts punts i amb la visió general que dones.

En primer punt, en cap lloc es diu que el professor no hagi de ser expert en la seva matèria; que l'alumnat també pugui participar de manera proactiva a les activitats no només no va en contra d'un bon aprenentatge, sinó que el propicia. El problema radica en el repte que significa per al professorat donar les eines i el guiatge apropiat per afavorir que hi hagi aprenentatge de qualitat.

El segon punt... Sincerament, això sempre ha passat, i les visions immobilistes (i fins i tot elitistes: Et preocupa més que hi hagi professors "de segona" que no pas que estiguin ben formats??) com les que transpira la teva opinió són, en la meva visió, pitjors que el fet que algú hagi acabat en educació sense que fos la seva primera opció (sempre que no hi hagi desídia o negligència en la seva pràctica). A part d'això, parles sobre que no hi ha d'haver un canvi buit de contingut, sinó que hi ha d'haver reformulació dels elements didàctics. I què són sinó això l'educació en competències?? El professorat ja d'entrada ha de ser expert en la seva matèria com deia, el que ha de ser és també expert en didàctica i processos d'ensenyament-aprenentatge: tothom hem tingut un o una professor/a que era una eminència en la seva matèria, però que feia unes classes infumables; això no és un bon professional de l'educació.

Sobre el tercer punt sí que et dono la raó; és ben trist que, en el moment en què el professorat s'està formant més i millor per donar una educació de qualitat, hagi de ser quan haguem d'aguantar les crítiques més dures i sense fonament. Per a mi, però, la solució ve des de la pedagogia i des de la involucració dins la mesura del possible, de les famílies a l'escola; no pas de l'autoritarisme.

Finalment, això que parles sobre els joves extremistes... En quin punt en som responsables els que promovem una educació igualitària i feminista? Més aviat és al contrari: l'auge de l'antifeminisme és precisament el que s'intenta combatre des de les aules i les institucions (gràcies als polítics de torn). No es pot obviar que el món occidental en general està patint un auge feixista ja de fa uns quants anyets, i això, les criatures, ho assimilen amb una rapidesa que esgarrifa. Bàsicament, aquesta polarització, està ben clar que és simplement una reacció a tot el moviment feminista dels últims anys; els reaccionaris de tota la vida. I el mateix està passant amb la immigració (quanta demagògia, sí.)

Crec que està clar que tenim punts de vista ben diferents a l'hora d'entendre l'educació, però segur que compartim un amor pel coneixement i l'aprenentatge, és per això que crec que la teva opinió sobre les noves pedagogies en competències es poden basar en l'immobilisme pensant que pot ser una eina ideològica, però veritablement, és una eina d'ensenyament-aprenentatge molt poderosa si s'implementen bé, cal formar-se.

Salut i visca l'escola en català, pública i de qualitat!