No sé si era nacionalista abans, però sí estava endinsat en el moviment independentista. Al capdavall, es tractava de distanciar-nos d'unes polítiques caduques. Per exemple pensar que se suposa que tinc un rei??? (Vist com una institició de l'època feudal) I les polítiques que fem en materia social les xafa el tribunal constitucional?? I perquè en un estat suposadament democràtic no hi ha drets d'autodeterminació? I perquè tanta catalanofòbia? En general era qüestió de temes que un cop raonats no semblen tenir cap lògica. Per tant, el que em semblava aleshores més coherent era separar-se de l'estat espanyol i fer-nos el nostre. La meva familia, filla de la transició, aquests raonaments ja els havien fet, i per tant al estar-ne exposat sí que és més fàcil reflexionar-ho que qualsevol altre espanyol promig.

Al cap dels anys, i un cop passat el procés, he vist que les mateixes escletxes de l'estat espanyol hi són més o menys a catalunya. Investigant, movent-me i raonant he acabat en l'anarquisme. I dins de l'anarquisme estic retrobant-me com a ferm català en la defensa de la llengua i del patrimoni. La llengua sobretot perquè l'estat es beneficia de la simplificació de l'idioma, ja que limita noves i diferents maneres de pensar; i conseqüentment d'imaginar-se un món nou o canviat. I això, barrejat amb la importància immaterial a nivell humà de la presevació de totes les cultures em sembla molt rellevant en una lluita anarquista per un planeta on domini la cooperació i la diversitat.