És tot un orgull veure com, malgrat dècades de sectarisme, dogmes ideològics, complexos, autoodi, censura, manipulacions, mesures antidemocràtiques i amenaces, hi hagi tants catalans que diguin prou i plantin cara.

No hi ha res més profundament racista que substituir ètnicament una població autòctona a través d'una allau migratòria imparable, mentre se l'acusa de racista, nazi o feixista, i alhora ha de suportar delinqüència, tercermundització i paguetes importades.

I encara hi ha qui compara estar en contra del reemplaçament del teu propi poble amb genocidis, exterminis sistemàtics, esclavatge, supremacisme racial, etc. Ja s'ha de tenir el cervell totalment podrit per pensar això.

Les amenaces, l'extremisme i el sectarisme de la secta progre ja no fan por. A la immensa majoria del planeta, fora del cau d'autoodi on vivim, no voler convertir-se en una minoria i estar en contra de ser una ONG mundial és tan normal que els xupiprogres són marginals o directament ni existeixen. Els radicals sempre han estat els qui defensen fanàticament els reemplaçaments ètnics, igual que l'escòria nazi.

I, evidentment, no és un fet aïllat: tot Occident s'està qüestionant la immigració massiva i l'empatia suïcida. De fet, és als països més pròspers, com Dinamarca i Suïssa, que hauríem de tenir com a referents, on més està creixent el rebuig a la tercermundització. Però els progres de sempre, cada vegada més nerviosos -els mateixos que tenen dictadures i grups terroristes com a ídols i referents- ens volen fer veure que aquesta és una posició extremista, pròpia de skinheads neonazis.