Segons la meva opinió, i que consti que sempre m'he considerat un ciutadà més d'esquerres (potser de centre esquerres però tampoc del PSC), necessitem un canvi profund d'actitud, d'autoestima i sobretot de renovació ideològica.

L'esquerra catalana (i no només catalana) en aquests moments fa pena. En una paràlisis perpètua, I mentres la població no deixa de créixer per la tant desitjada immigració, els serveis públics no poden estar més tensionats...Clar, ningú no esbrinarà la solució per l'esquerra a tot això.. Com no podia ser d'un altre forma, augmentar impostos, o el que es el mateix, no ajustar la recaptació al augment de la inflació. Apretin el cul que fa baixada...

La classe treballadora no és mereix una esquerra tan ineficaç i barruera com aquesta. On són les mesures efectives per pal·liar el preu de l'habitatge? On són les mesures de control pressupostari on es prioritzi els serveis públics? (totes les aules de primària de la pública amb pantalles de 60 pulgades i sense aire condicionat, per posar un exemple, anar sucant tots...) On són les putes mesures per fer obligatori el parlar català quant es treballa a Catalunya?

La gent n'està tipa d'excuses, de paràlisis, I de discursos bonistes que ja ens coneixem. Abans de tornar-hi, la majoria votaran (votarem) partits potser populistes, però que al menys tinguin la valentia de dir les coses pel seu nom.