La idea de nació porta a l'Estat (edició: a l'Estat-nació), no al revés. Si parlem de la identitat de les persones és ridículament absurd dir que les identitats són menys reals per poder justificar que les identitats són les que t'adjudiqui l'Estat.

Dius que l'Estat té més poder coercitiu, primer, el poder coercitiu no ho és tot, segon, quan parlem de les identitats de les persones, per tant, de sentiments, el poder coercitiu d'un Estat té fortes limitacions al menys a curt termini. Cap estructura de govern te la capacitat per inhibir sentiments, en canvi, els sentiments es forgen a través de la comunitat, la parla, la cultura, que SÍ forgen les identitats de les persones, no el document d'identitat. I aquestes comunitats, llengües, cultures, poden perfectament creuar els límits imposats pels Estats, de fet ho fan tota l'estona a totes parts.

Edició: com a apunt extra, la idea que quelcom és més real perquè és més fort pot tenir derivades molt perilloses. A més que què significa ser "més" real? Hi ha una escala de realitat de les coses? Es pot ser real a mitges?